Bla, bla, bla…

Es necessiten dos anys per aprendre a parlar i seixanta per aprendre a callar.

Ernest Hemingway

¿Hem de tenir sempre una opinió sobre totes les coses que passen? I en qualsevol cas, ¿l’hem d’expressar sempre? ¿O podem guardar silenci i deixar madurar aquella idea per exposar-la només quan estem segurs de dir alguna cosa útil, interessant o nova? I encara més, ¿podem dir senzillament: No ho sé. No sé què en penso d’això. No tinc prou coneixements sobre la qüestió. M’abstinc de donar-ne una opinió perquè, al cap i a la fi, el que jo pensi és irrellevant?

Em faig aquestes preguntes perquè tinc la impressió que el moment present pateix d’una certa opinitis aguda: s’emeten contínuament judicis sobre el món, sobre la situació política, sobre la crisi econòmica i la seva suposada fi, sobre els valors ètics o la seva mancança, sobre els nostres joves, la seva educació i el seu futur, sobre personatges públics i la seva vida privada, sobre tota mena de col·lectius classificats per nacionalitats, professions i afiliacions, religió, edat i gènere… I em pregunto: Cal?

No sé si la dinàmica frenètica de les xarxes socials i el seu murmuri constant hi tenen a veure però em fa l’efecte que només cal que es produeixi un esdeveniment més o menys insòlit o que algun personatge popular expressi la seva opinió sobre la polèmica del moment o faci una confessió inesperada per a què es desencadeni una allau de comentaris de tots colors a tots els mitjans de comunicació: fils i fils d’opinió a una velocitat tan vertiginosa que no dóna temps de respirar ni de rectificar. Vivim el moment de la opinió-exprés, de vegades poc reflexionada, gens madurada, emesa amb precipitació, abans que s’acabi de conèixer completament el fet que s’està debatent. I després, tant se val si, amb les presses, algú ha dit alguna cosa equivocada o falsa, ni tampoc si ha ofès alguna persona o col·lectiu: es nega o es matisa aquella falsedat amb la mateixa rapidesa amb què s’ha pronunciat i aquí no ha passat res – no hi ha temps – perquè ja s’està parlant del nou assumpte que ha cridat l’atenció dels opinadors de torn i tot queda submergit sota capes i capes d’aquest continu bla bla bla incessant i ensordidor.

Tret d’aquells casos d’injustícia flagrant en què una qüestió de consciència ens obligaria a pronunciar-nos amb determinació, reivindico la llibertat de no-expressió com una altra forma de ser lliures, sobretot davant d’aquells assumptes que requereixen una anàlisi més acurada. No parlo d’autocensura que no és altra cosa que l’auto boicot originat per la por a represàlies en expressar la pròpia opinió, parlo de l’aprenentatge a romandre en silenci, a callar, a mirar i escoltar la realitat sense jutjar-la a primer cop d’ull, ni sentir-nos interpel·lats per ella, a observar-la i descriure’n els fets com a quelcom que esdevé al marge de nosaltres i de la nostra opinió. I, finalment, a expressar el nostre punt de vista quan realment tinguem alguna cosa a dir. Tampoc no parlo d’absència de compromís ni d’equidistància, però sí de distància, la necessària per avaluar els fets des de la raó, des de l’intel·lecte, si és que es tractava d’això, és clar, de fer servir la nostra intel·ligència i els nostres coneixements per abordar la qüestió. Perquè si no, si només es tracta de parlar des de les entranyes, des de l’emoció, empesos pel rampell del moment, aleshores serà inevitable caure en aquest opinisme fàcil, a la recerca del titular, sovint amb l’objectiu de desqualificar qui no pensa com jo i, en el millor dels casos, d’afavorir aquesta xerrameca constant i buida, de dir-i-tirar. 

Insisteixo, si l’objectiu és aportar alguna cosa al debat, la veracitat i la qualitat del missatge són importants. És a dir, abans de piular convindria aturar-se, ni que fossin dos segons, i seguir aquella màxima de: si has de trencar el silenci, que sigui per millorar-lo.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s