Polifonia de pandèmia

People talking without speaking, people hearing without listening

Simon & Garfunkel

Quan va començar el confinament per la pandèmia de la COVID-19 els humans estàvem molt excitats -una mica massa pel meu gust- i els qui per combatre el virus només havíem de quedar-nos a casa, en comptes d’aprofitar la novetat d’aquella reclusió sobtada per endinsar-nos, tal vegada, en un camí d’introspecció silenciosa, ens vam dedicar a transmetre al món, de manera sorollosa i a través de tots el mitjans possibles, què en pensàvem d’aquella situació excepcional i com ens preparàvem per a viure-la. En poc temps ens vam organitzar i l’univers virtual es va revelar, un cop més, com una eina de possibilitats infinites. Les xarxes treien fum! De cop i volta tots, tancats a casa, havíem de fer i, sobretot, compartir moltes coses. Des de notícies fiables a les fake-news més rocambolesques, des d’acudits sobre el confinament a bulos de tota mena amb recomanacions encara més absurdes; des d’una activitat frenètica de trobades, concerts i espectacles on-line a gimnasos improvisats a casa davant de youtubers instructors de fitness i ioga, sense oblidar la novetat del tele-treball i la formació a distància forçosos o tot el magma de teoria conspiracionista que, des de sempre, té en l’univers virtual l’aliat principal.

Per la seva part, els encarregats de gestionar la crisi també han parlat i parlen molt -un xic massa potser ells també- sobre les seves actuacions i presa de decisions. Imagino que, temorosos que se’ls pugui acusar de poca transparència han comparegut i compareixen tantes vegades als mitjans oficials que a hores d’ara més que transparents comencen a ser invisibles. Em pregunto si calen tantes rodes de premsa i si no seria més prudent comunicar menys i de manera més concisa, evitant tota tendència a l’especulació. Gestionar i comunicar en temps d’incertesa és, sense dubte, el nou repte per als nostres dirigents. D’altra banda, també han parlat i parlen molt aquells altres, els qui s’ho miren a curta distància i critiquen permanentment totes i cadascuna de les decisions dels qui governen perquè ells, és clar, al seu lloc ho haurien fet i farien tot molt millor i, sobretot, diferent, en aquesta situació inèdita i excepcional per tothom. I és que si alguna cosa ens queda clara de la cridòria política és que la desitjable unió entre els partits -exceptuant la ultradreta, és clar- una unió temporal i contingent amb l’únic objectiu de combatre aquesta amenaça que ens afecta a tots sembla que no és ni serà mai possible. I tal vegada un major consens entre ells hauria ajudat a afrontar una emergència que, no oblidem, és un monstre de dos caps: sanitari i econòmic. Però atenció! Unió de les forces polítiques no hauria d’haver significat centralització, sinó més aviat col·laboració, entesa, intercanvi per consensuar estratègies comunes o diferents segons les particularitats de cada territori i de cada sector social i econòmic. Perquè si una altra cosa ens ha quedat clara és que centralitzar i fer discursos patriòtics de retòrica bèl·lica i paternalista tampoc no era ni és la manera d’afavorir la cohesió. D’altra banda, l’actitud de primer de la classe d’alguns polítics fent una crítica sistemàtica i permanent a tota la gestió de l’executiu, sense reconèixer-li ni esforços, ni encerts, en una crisi d’escala mundial on gairebé ningú està exempt d’haver-se equivocat, no és tampoc la millor manera de cooperar. Perquè no hauríem d’oblidar que la pandèmia ha fet visibles les mancances d’un sistema sanitari i assistencial públic, la gestió del qual ha estat competència de totes les forces polítiques que han governat, també d’aquelles que ara ho critiquen tot. I al cap i a la fi, alguna cosa s’haurà fet bé quan les dades demostren que la pandèmia està remetent. Al final, en una emergència d’aquestes proporcions qui s’atreveixi a afirmar que posseeix la fórmula de la gestió encertada o és un il·luminat o, simplement, menteix. Potser amb una mica menys d’arrogància i una mica més d’humilitat aquesta classe política nostra hauria arribat a una col·laboració efectiva i eficient per a afrontar l’epidèmia, més enllà de les tàctiques electoralistes i els interessos de partit. Instrumentalitzar políticament la crisi sanitària és una mostra més de la minsa qualitat del debat ideològic al qual ens tenen acostumats els nostres polítics.

La comunitat científica també ha parlat i parla força, de vegades molt oportunament, per donar informació necessària i útil a la ciutadania. Ara ja tenim un colla d’epidemiòlegs mediàtics a qui seguir i escoltar cada dia a diferents mitjans informatius. Entrevistats sovint, aquests experts han donat moltes explicacions sobre diversos aspectes de la pandèmia i com més els escoltem més ens adonem que també hi ha discrepàncies entre ells, entre els seus punts de vista i les recomanacions que fan. Escoltar opinions contradictòries entre els científics deu ser normal davant d’un fenomen tan desconegut com aquest però desvetlla alhora una certa inquietud entre aquells qui ens sentim absolutament profans en la matèria i necessitem escoltar dels experts dades objectives que ens donin alguna certesa a la qual agafar-nos; perquè si no, ens cal de debò tenir tanta informació sobre el virus no sempre consensuada i de vegades mutable? Els escoltem per interès científic o per profilaxi, perquè ens pensem que tenir moltes dades científiques ens protegirà d’alguna cosa?

Finalment, periodistes, entrevistadors i opinadors també parlen moltíssim sobre tots els aspectes de la pandèmia. Les entrevistes als experts i als gestors ens ajuden a fer-nos una idea aproximada del que està passant i del que podria arribar a passar. Tot i així, també hem escoltat algunes d’aquestes veus expertes en tot i res, fent previsions sobre allò que no sap ningú o debatent de manera precipitada i clarament partidista sobre uns esdeveniments que probablement caldrà avaluar a una certa distància, des de la perspectiva del temps i dels resultats.

A tot aquest parlar li hem posat -com acostumem a fer els humans- un nom, una etiqueta: Infodèmia. Així, no contents amb una, estem patint dues d’epidèmies: la sanitària i la informativa (o desinformativa, per a més precisió). Perquè ara sí, a dos mesos del confinament i tot començant la desescalada tinc clara una cosa: com més avancem i malgrat el bombardeig constant d’informació, cada vegada tenim menys certeses ni dades fiables sobre aquesta pandèmia, l’origen i la propagació (rat-penat, sí, rat-penat, no) les mesures per una protecció eficaç, el número real de víctimes i la manera de comptar-les, les arbitrarietats del confinament i de les fases de desescalada. En aquest sentit, estic segura que a hores d’ara més d’un o una suspendríem un examen sobre tipologia, ús i eficàcia de mascaretes i guants, per posar només un exemple concret sobre un aspecte tan objectiu com són els elements de protecció. I per a més confusió, enmig d’aquest concert de veus discordants, apareix també aquella cantarella negacionista que s’atreveix a posar en qüestió l’epidèmia: els terraplanistes de torn que veuen conspiracions arreu i que no hauríem ni tan sols que esmentar.

Al final, atordits per tot aquest soroll, els consumidors d’informació no podem fer altra cosa que triar aquelles poques fonts que cadascú considera més solvents i llegir-les o escoltar-les des de la distància que el nostre esperit crític ens suggereixi.

Però quina paradoxa: actualment des dels mitjans de comunicació l’única cosa que ens arriba, a cada moment, és que al món, al planeta terra, de totes les coses que hi passaven abans ara només en passa una: la Pandèmia per Coronavirus…  I encara no som capaços de dir amb seguretat com i per què ha passat, ni d’entreveure com i quan passarà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s