La nostalgie n’est plus ce qu’elle était és el títol original de les memòries que l’actriu francesa Simone Signoret va publicar el 1978. Quan el vaig escoltar per primer cop em va semblar la definició perfecta que una persona nostàlgica faria de la nostàlgia: la vida ja no és la que era i la nostàlgia tampoc. I és que hi ha frases amb les quals t’hi identifiques tant que fan que et preguntis: com és que no se m’havia acudit a mi això? El cert és que des d’aleshores la vaig fer una mica meva i m’ha acompanyat sempre.
La nostàlgia és una mena de malaltia crònica, lleu, que no impedeix fer vida normal i que moltes persones patim en silenci. Fa molts anys que hi convisc i m’he acostumat als seus miratges i a desconfiar del seu relat enganyós de prestidigitadora de la realitat.
Aquest blog comença aquí, des d’aquest títol robat, i no sé molt bé cap a on anirà. Altres bloguers em diuen que en passar el temps els blogs van canviant segons les fílies i fòbies dels seus autors. Així serà també amb aquest, imagino. Com sempre, tot és una qüestió de temps.
De moment i per començar el propòsit del meu blog és clar i senzill: compartir els meus escrits amb vosaltres.
M’agradarà saber si us agraden… o no.
Entre Girona i Barcelona, agost 2018
La nostàlgia ja no és el que era 